7455486286_c40e349c14_o (1)

Aquest dissabte, els 77 membres escollits al Secretariat Nacional per l’ANC estem convocats a triar els càrrecs de Presidència, Vicepresidència i els que faran les funcions pròpies de la Secretaria i de la Tresoreria de l’Associació.

No em considero ningú especial però aporto l’experiència dels 5 anys de lideratge al CCN i, sobretot, l’haver viscut una part important del procés molt de prop en una entitat indiscutiblement transversal. Als resultats de les eleccions al SN he estat el més votat darrere els 5 membres mediàtics que formaven part d’un grup de 22 i del propi President actual. Encara que això no em dóna “cap legitimitat”, crec que moralment puc parlar en nom d’algunes persones que no érem en cap grup. També crec que, la majoria dels 2814 vots que he tingut, saben que he estat, durant aquests darrers 3 anys, un dels màxims exponents de la unitat de l’independentisme fins al final del procés. Ho he escrit en diversos articles i ho he defensat en tertúlies, xerrades i per twitter. Per tant, també crec que puc parlar amb certa representació en nom dels qui tenim clar que l’ANC no només ha de ser totalment transversal, sinó que cal evitar-ne qualsevol bri de dubte. Allò de “la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que, a més, ho ha de semblar”. I és per aquest motiu que escric aquest article.

Crec que els reptes que afrontem en el SN pels propers mesos passen per:

1. Donar un missatge clar a la societat civil que el nou Secretariat és completament transversal i eliminar-ne qualsevol ombra de dubte.
2. Donar un missatge d’optimisme i d’il·lusió, alhora que recuperar el somriure que tant ha caracteritzat els grans actes convocats des de 2012.
3. Desenvolupar el full de ruta aprovat a l’AGO de Manresa, sense cap tipus de bloqueig per interferències externes.

Sincerament, estic preocupat per com ha anat el procés electoral, per tot el que s’ha fet públic en tota mena de mitjans de comunicació, que probablement han contribuït a una baixa participació a les eleccions, fet que donava la imatge que els partits hi tenien grups o representants dins les candidatures. Penso que si no hi ha un canvi clar serà difícil assolir els 2 reptes primers que menciono. Cal trobar-hi una solució.

Què passaria si dissabte hi hagués una posició de bloqueig per part de l’anomenat sector crític? O al revés, de la resta de membres del secretariat cap als 14 membres “crítics”? Assolir 2/3 dels secretariat no serà fàcil. Si es produeix un bloqueig no hi ha marge de maniobra. Segons tinc entès, els estatuts no preveuen res i, per tant, cal pensar ara què podem fer si això passa. No esperar a dissabte i actuar a cor calent.

Penso que una opció per solucionar el punt 1 pot ser la següent:

– Fer una declaració o manifest signat pels 77 membres del secretariat, conforme no respondran a cap interès de partit i, a més, rebutjaran qualsevol acció que rebin en aquesta línia.
– Establir en els estatuts un mecanisme de control per verificar que es compleixi aquest punt i, en cas contrari, preveure les accions en vers el membre del secretariat que no ho compleixi.

Sé que això que proposo pot semblar una mica dur, però ens hi va el futur immediat de l’ANC i per tant el futur del procés. Estic convençut que tothom que ha dit que no respon a cap pressió de cap partit assumirà la signatura d’un document com aquest i, per tant, no hauria de suposar cap problema.

De moment jo ho faig explícit en aquest article: com a membre del SN no respondré a cap interès de partit i, a més, rebutjaré i denunciaré qualsevol acció que pugui rebre en aquesta línia.

Signant aquest document, penso que desapareixerien certes pors o etiquetes. Tots serem apartidistes i, per tant, entrarem en un debat real de qui és el millor candidat per representar cadascun dels càrrecs que cal votar dissabte. A la vegada crec que serem capaços de recuperar la il·lusió que ens cal i transmetrem de nou optimisme i somriures a tots els associats. Així, iniciarem el que tots esperem que sigui el darrer mandat abans del trencament definitiu amb l’Estat espanyol. Tenim un full de ruta clar i tota la voluntat i voluntarietat del món per aconseguir-ho.

*El Món (18/5/2016)

Deixa un comentari

Your email address will not be published.Required fields are marked *