puidemont-i-cup

La darrera setmana, el MHP va deixar clar el full de ruta dels propers 12 mesos, amb el suport de 72 dels 135 diputats del Parlament.

Breument, es proposarà formalment a l’Estat (no govern perquè no n’hi ha i podria allargar-se uns quants mesos) que estem disposats a pactar un referèndum.

La resposta immediata del govern en funcions per la boca de la vicepresidenta ha quedat clara. No el permetran. Res de nou, ja ho sabíem…

A l’espera que es produeixi un miracle, que no es va produir a Cuba ni en cap de les excolònies espanyoles, l’Estat s’enfrontarà a una part del que ells anomenen territori nacional. El conflicte està servit, segons ells només el conjunt del territori pot decidir sobre el nostre futur. La via unilateral entra definitivament en escena, però, com vam expressar el passat 11S, nosaltres estem a punt. Però estem preparats?

Estem a punt per assumir que no hi ha més remei que seguir aquesta via, per entendre que haurem de defensar les nostres institucions, per acceptar que caldrà superar situacions desagradables. Tots sabem també que l’Estat ha actuat de forma dura i desproporcionada en diverses ocasions al llarg de la història amb els avantpassats catalans. A cada generació una majoria de catalans ha  intentat avançar en la seva llibertat. I si algú creu que els temps han canviat i que ser a Europa ens protegeix de tot, mes val que es prepari. Els mètodes del segle XX no els podrà utilitzar Espanya al segle XXI , però que ningú s’enganyi, l’Estat, emparat en la sacrosanta Constitució i les seves lleis, pot fer ús de molts mecanismes repressius que potser ara no ens imaginem. Alguns de transparents, com sancions, inhabilitacions o prohibicions justificades, i d’altres d’ocults, que sabem que són ja norma del Ministeri de l’Interior i diria que fins i tot fa sentir toreros la majoria dels seus funcionaris.

Estem a punt, sí, però crec que no estem preparats per entendre el que pot venir.

Els éssers humans tenim debilitats, i després de 30-40 anys de suposada democràcia, la capacitat de resistència a segons quines situacions es mes aviat baixa

Preparem-nos, doncs, mentalment, parlem-ne entre nosaltres, preparem-nos per actuar de forma massiva per defensar les nostres llibertats i el dret a un futur en llibertat. Parlem-ne sense por, protegim-nos, pensem com ho farem si arriben temps complicats, com fan els qui viuen en zones propenses a ciclons o terratrèmols.

El que no podem fer és obviar que pot passar quelcom desagradable, perquè sabem que hi ha gent disposada a fer-nos-ho passar malament, a asfixiar-nos més econòmicament, a pressionar els funcionaris amb el pagament de les nòmines, potser als pensionistes fins i tot. Sigui el que sigui, estic convençut que durarà poc, perquè confio que la societat civil sabrem sortir al carrer i defensar les nostres institucions i llibertats. I això a Europa sí que és intolerable en ple segle XXI, més enllà de pocs dies o setmanes. Un moviment massiu, pacífic i persistent al carrer és la victòria de la nostra causa.

Preparem-nos, doncs, sense por, amb plena confiança en nosaltres mateixos, en els nostres representants, en les associacions de la societat civil que han demostrat estar molt vives, actives i encertades. Dins de la cadena de confiança que reclamava el MHP també hi ha l’autoconfiança. Som un poble lluitador, organitzat, arrauxat quan cal, serè, intel·ligent i creatiu. I ara caldrà utilitzar totes aquestes virtuts per fer-ho tot molt bé.

Som una de les economies més desenvolupades d’Europa, sense dèficit fiscal seríem un dels quatre Estats més rics d’Europa; no podem acabar aquest procés com ho faria un poble desesperat en un context gris i fosc. No som una Lituània, ni un Kosovo, ni  ens assemblem a cap dels Estats que van aconseguir la seva llibertat a la darrera dècada del segle passat. Ho hem de fer a la catalana, com un país avançat, modern i avantguardista que som. Estem cridats a ser una Holanda, Dinamarca o Noruega al sud d’Europa, i això posa molta pressió a com caldrà fer-ho.

Preparem-nos, ho hem de fer bé, tot i les trampes i amenaces dels que durant segles ens han tractat com una colònia. N’estic convençut, que ho farem molt bé i marcarem un abans i un després també en els processos d’alliberament nacional de pobles desenvolupats.

*Lliure i Millor (3/10/2016)

Deixa un comentari

Your email address will not be published.Required fields are marked *