papeleta2

Tot apunta que es repetiran les eleccions a l’Estat. Res de nou d’acord amb el pronòstic que feia al meu article sobre el 20D. L’oligarquia acabarà imposant el pacte PP amb PSOE, de forma que res canviï per als que viuen de l’Estat (oligopolis, Casa Reial, tribunals, partits convencionals…).

Però aquest pacte no es podia justificar per part del PSOE sense passar per unes segones eleccions; hauria estat el seu declivi polític. Ara, però, si com sembla els resultats són similars a les eleccions del 20D, la justificació serà molt més factible esgrimint l’estabilitat i la sacrosanta unitat d’Espanya. Recordem que els barons, encapçalats per Felipe González, ja van deixar clar que la preferència era la Gran Coalició, però amb la maniobra de Sánchez de fer una consulta interna a les bases va poder sortir-se amb la seva, tot i que finalment s’ha demostrat clarament inútil.

Però què passarà si els resultats de les properes eleccions no permeten majories diferents? Si finalment Podem i Izquierda Unida van junts, els resultats poden millorar sensiblement a causa del sistema D’Hondt i també per l’efecte de la unitat que pot seduir votants que, altrament, anirien a l’abstenció. Altres partits la patiran molt més, l’abstenció, i per tant, seria una magnífica oportunitat per repetir al Congrés una candidatura de Junts pel Sí que activés els independentistes. Fer la llista unitària, segons alguns analistes, podria donar un mínim de 8 diputats més, que situarien l’independentisme com a primera força a Catalunya de nou, i prendria diputats a Podem, cosa que no canviaria el procés internament però dificultaria del tot un pacte PSOE-Podem, que seria el més perjudicial per al procés d’independència. En efecte, un pacte PP amb PSOE serà la constatació que el referèndum es tanca definitivament i que, per tant, el nostre full de ruta ja no permet alternatives. En contra, un descens d’escons per part dels independentistes i una pujada significativa de la coalició Podem-IU podria posar en safata un pacte d’esquerres i obrir la porta a alguns il·lusos de cara a un referèndum que mai serà factible però que pot servir per anar fent la viu-viu a Catalunya a Sí Que Es Pot i als colauistes.

L’aritmètica no la sabrem fins que les eleccions siguin escrutades, però podria passar que votar massivament en clau independentista i amb una llista única fos clau per posar contra les cordes els que defensen el referèndum. A part que tornaria a donar un missatge clar a la comunitat internacional de nova victòria independentista. Per molt que alguns diguin que si no és un plebiscit no cal anar junts, tothom sap a Catalunya que no és el mateix que el primer grup sorgit d’unes eleccions sigui independentista o que sigui federalista.

Tornant, doncs, a la pregunta anterior, què passarà si les properes eleccions donen resultats similars? Doncs que el PP seguirà governant sense cap tipus de pressa ni de necessitat de grans concessions al PSOE perquè accepti la gran coalició, i com que el govern d’esquerres amb els independentistes no el permetrà l’oligarquia de cap manera, no hi haurà cap més opció que el PSOE tanqui files amb el PP i accepti donar-li suport. Això, però, serà complicat amb els líders actuals Rajoy i Sánchez, però, de fet, sobretot serà complicat per a Sanchez, perquè sense moure’s Rajoy té les de guanyar. Podria ser, doncs, que Sánchez es veiés forçat a plegar i donar entrada a algú altre del seu partit, com Susana Díaz, però, sincerament, també podria passar que no volgués plegar i que calguessin unes terceres eleccions per fer definitivament el pacte de la gran coalició. De fet el PP governa ara més lliure que quan era sotmès a les sessions de control del Congrés, i per tant no cedirà, mentre que els socialistes potser patiran un trencament intern que caldrà veure cap a on deriva.

Aquesta situació espanyola de col·lapse democràtic és, com deia el MHP Puigdemont aquesta setmana, una magnífica escletxa perquè els catalans l’aprofitem i hi fiquem cullerada. De cara a Europa, si els partits independentistes tornessin a treure uns resultats com el 27S a Catalunya, no només tindríem el missatge que Espanya està bloquejada, sinó que, a més, s’hi afegiria la idea que és incapaç de resoldre el problema català, mentre que nosaltres seguim dient clar que estem decidits a crear el nostre Estat. Fins i tot algú podria començar a pensar que sense els diputats catalans a Madrid l’aritmètica seria molt més simple per arribar a fer un govern estable, i per tant, la lectura final seria que fins que Catalunya no surti d’Espanya, aquesta no tornarà a tenir estabilitat política.

*Article publicat a Lliureimillor.cat (25/4/2016)

Deixa un comentari

Your email address will not be published.Required fields are marked *