Ibex35-696x480

En els darrers anys he explicat en moltes presentacions del CCN que el nostre problema no són (tots) els espanyols, sinó la seva oligarquia. Aquella que persisteix segle rere segle, i ja en porta uns quants…

El model espanyol és un model feudal que perdura, encara ara, perquè, de fet, no hi ha hagut a Espanya una revolució com la que vam fer els catalans al segle XV, de la mà dels remences, o els francesos al segle XVIII amb la Bastilla. Avui, Espanya encara es governa per fer que els grans terratinents del moment (constructores, bancs, elèctriques i altres grans empreses de l’IBEX) puguin viure molt bé i assegurar que la nissaga continua, sigui en el camp polític, el judicial o el funcionarial. Ells són l’Estat, i el poble està al seu servei per al que calgui, patint, si és necessari, per mantenir els seus privilegis.

Després dels resultats del 20D, l’oligarquia respira tranquil·la, amb els diputats del PP i PSOE n’hi ha prou per assegurar que el sistema segueix viu, aquell que permet les portes giratòries, la corrupció sense càstig exemplar, la connivència dels poders legislatiu, executiu i judicial, i, en definitiva, el manteniment d’una casta que permet que res canviï.

Vistos els resultats de les darreres eleccions, m’atreveixo a predir que els dos partits principals asseguraran que tot segueixi igual per uns quants anys més. Utilitzaran l’excusa de l’estabilitat, de la necessitat de seguir a Europa i, sobretot, del risc de trencament d’Espanya, per mantenir-se en el poder, mentre es preparen per “reconduir” el partit que se’ls ha escapat una mica de les mans, Podem, com va passar amb el socialisme de fa gairebé 30 anys. Aviat els grans idealistes del partit que ho havia de revolucionar tot seran fàcilment condicionats i controlats per deixar de ser un veritable enemic.

De res haurà servit, doncs, la promesa d’un referèndum que permeti als catalans dir-hi la seva i decidir el seu futur. Saben perfectament que això és impossible en un sistema espanyol com l’actual, però els ha servit per seguir existint i recollir uns quants diputats importants per mantenir una esperança i ser alternativa viva.

Entretant, els catalans hem de seguir fent el nostre camí, per molt que sembli que s’està en un atzucac. Fa més de 80 anys que no estàvem tan a prop d’assolir l’objectiu, i ara ens hi estem acostant perillosament per a la casta, que veu com el seu futur està en risc. No per partits com Podem, sinó per moviments socials incontrolables com el de l’independentisme català.

La casta té com a únic enemic un poble que no només els qüestiona, sinó que els desafia i es disposa a perdre’ls de vista. Aquella revolució feudal que no ha fet el poble espanyol, sí el català, està a punt de produir-se, no justament per un partit que qüestiona el sistema, sinó per una regió que obvia el sistema, que pensa desfer-se’n.

La independència de Catalunya és l’inici del seu final, de la fi de l’oligarquia espanyola que menysprea el seu poble, li nega un futur pròsper i enganya amb uns mitjans de comunicació controlats convenientment. El poble espanyol mai agrairà al català que li posem en safata el canvi que ells haurien d’haver fet fa segles, però nosaltres ens sentirem satisfets d’haver-lo fet per nosaltres i pels nostres veïns, perquè ells també son víctimes del mateix botxí.

Som a les portes de la revolució feudal espanyola, però el més important: estem a punt de construir el futur del nostre poble en positiu, i ho haurem fet amb l’esforç de milions de catalans de les darreres generacions. No defallim, passi el que passi aquest diumenge el procés continuarà i acabarà be.

Ànims i bones festes.

Article publicat a www.lliureimillor.cat (25/12/2016)

One thought on “El 20D i l’oligarquia

Deixa un comentari

Your email address will not be published.Required fields are marked *