Joan Canadell, Ramon Carner i MIuqel Àngel Gràcia CCN

 

La creació del Cercle Català de Negocis és una de les experiències més importants de la meva vida. El Cercle neix fruit del neguit de Ramon Carner i de mi mateix  davant la necessitat de generar una resposta clara contra l’ofegament econòmic de Catalunya. Calia contrarestar la passivitat de les patronals catalanes tradicionals i evidenciar el suport de l’empresariat català a la independència de Catalunya, com a instrument per garantir el futur del nostre teixit empresarial i el benestar dels catalans.

El juny de 2008 vam començar a cercar complicitats i suports entre l’empresariat, la classe política i el món acadèmic català, fins a obtenir una base social prou nombrosa que garantia la viabilitat del projecte. No serà fins al gener de 2009 que el Cercle adquireix cos legal, un cop l’inscrivim al registre d’entitats de la Generalitat de Catalunya i es constitueix la primera Junta, formada per: Ramón Carner com a President, jo mateix com a Secretari General i Jaume Vallcorba com a tresorer. Aquella primera junta organitza l’entitat i estableix la seu a Bigues i Riells.

El desembre de 2010, un seguit de discrepàncies lligades al procés electoral català acaben en la convocatòria d’una assemblea que provoca la marxa de Jaume Vallcorba i d’altres membres de l’entitat, que poc després fundaran la Fundació Catalunya Estat, des de la qual lluitaran tanmateix per la llibertat de Catalunya. Més que dividir, aquella escissió va servir per multiplicar. A partir d’allà iniciem una autèntica marató d’actes públics -n’arribem a fer més de 400 actes per tot el país-; consolidem més de 300 socis -empresaris, directius i autònoms- i 5.000 simpatitzants.

Aquesta és una etapa on el CCN es caracteritza per la denuncia sistemàtica de l’espoli fiscal que pateix el Principat, en un moment on gairebé ningú en parlava. El discurs va fent pòsit a la societat catalana, ajudat per la sentència del Constitucional contra l’Estatut i les primeres mobilitzacions ciutadanes de gran abast. Calien arguments, i la societat els troba en els estudis del CCN sobre l’espoli fiscal i la manca d’inversions de l’Estat en infraestructures, que s’acaben condensats en el llibre Les raons econòmiques per la independència, del qual se’n vénen més de 8.000 exemplars.

A finals de l’any 2010 la junta es renova per primer cop i s’hi incorpora l’advocat Miquel Àngel Gràcia com a nou tresorer. A finals de 2011 es crea una primera delegació territorial a Manresa i s’acorda l’adhesió del CCN a Pimec, on hi sóc el representant de la nostra associació. Anem cremant etapes. I avançant sempre un xic la societat i els polítics, deixem de banda el discurs de l’espoli que considerem superat i creem un nou argumentari sobre la viabilitat econòmica d’un futur Estat Català.

 

Logo CCN antic

 

Entre els anys 2010 i 2012 l’activitat és frenètica. Les sol·licituds per fer conferències arriben d’arreu del país i superem els 800 actes públics. En aquesta nova etapa, es va publicar un segon llibre amb la mateixa concepció visual del primer, titulat Catalunya, Estat propi, Estat ric, del qual en sóc autor amb l’Albert Macià, cap del Grup d’Estudis. Aquest llibre recull una vintena d’estudis econòmics. Supera els 5.000 exemplars venuts i se’n fa una versió per a les tauletes d’Apple, que durant un temps es col·loca entre els llibres més descarregats en català a l’iTunes. Aquestes dues publicacions són la pedra angular dels arguments econòmics per la independència de Catalunya, que progressivament s’han fet seus altres entitats i bona part de la societat civil.

A finals de 2011, Albert Pont es va incorporar al Comitè Executiu del CCN. Iniciem una etapa decididament nova. Sense deixar de banda les qüestions de reivindicacions econòmiques, ens centrem en l’actuació estratègica que ha de seguir l’independentisme català abans d’arribar a la independència i just després, el que nosaltres anomenem D+1. De la mà del CCN i Viena Edicions, Albert Pont publica Delenda est Hispania (2012) i la seva continuació: Addendum (2013). Del primer se’n varen arribar a fer nou edicions i es va mantenir al llarg de vint-i-cinc setmanes consecutives en el número u de les llistes de venda. En tots dos llibres s’aborda, per primera vegada, nombroses qüestions tècniques i jurídiques que, posteriorment, van servir per donar contingut a alguns dels informes del Consell per a la Transició Nacional.

L’Onze de setembre de 2012 vàrem col·laborar amb l’ANC en el disseny de l’acte final de la primera gran manifestació de l’independentisme català, que es va tancar amb un discurs d’Albert Pont titulat “Escucha España”. La mateixa nit, pengem a Youtube un vídeo-recull de la manifestació adreçat a la comunitat internacional, que aconsegueix milers de visites.

El setembre de 2013 es convoquen eleccions per a la presidència del CCN, després de la renúncia de Ramon Carner per motius professionals. Albert Pont és elegit nou president i jo passo a ocupar la vicepresidència executiva. El CCN s’intrega al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i a la coordinadora d’entitats organitzada pel Diplocat. Contribuïm econòmicament de manera molt important a fer realitat L’endemà d’Isona Passola. A finals de 2013 ja tenim més de 800 socis i 10.000 simpatitzants. Se’ns coneix a tota Espanya gràcies al vídeo de Los García elaborat per Jordi Piqué, membre del comitè executiu. Vídeo que inspira un nou llibre, mentre es publica també la versió en castellà del Delenda.

 

 

Logo CCN nou

 

 

Després de 6 anys, 8.000 hores dedicades i 15.000 quilòmetres recorreguts pel territori explicant els nostres arguments i propostes, l’octubre de 2014 decideixo plegar del càrrec de vicepresident executiu. Havíem aconseguit, i amb escreix, l’objectiu de ser un lobby empresarial que empenyés la classe política cap a la independència. En la meva carta de comiat explico als meus companys que si bé aquesta ha estat una experiència única i molt plaent m’ha comportat grans sacrificis en el terreny personal i professional. Per a mi ha arribat un moment nou que, com sempre, està ple de reptes emocionants. Marxo deixant el CCN en bones mans i em mantinc donant-li suport, però des d’altres àmbits, perquè el país es pot construir des d’arreu, perquè tot, o gairebé tot, està per fer.